Segons Marquès (2009): Nascut al mas Coromines de Vilademires, una masia que tenia el patronat d’un benefici fundat a la seva parroquial, rebé el nom de Felicià, sant venerat junt amb Prim a la rodalia de Besalú. Clergue des de 1625, posseí una doma sense cura de Cassà de la Selva. Obtingué la canongia gràcies a l’ardiaca major, Bernat de Cardona, féu professió de fe davant el capítol (Manual 1650, f 134v), i la tingué fins a 1657. A la seva mort, el benefici familiar que disfrutava passà a un nebot prevere.