Segons Marquès (2009): A jutjar per la darrera línia, la més ben conservada, degué tractar-se d’una inscripció versificada. La impossibilitat de saber si rera centumque hi havia un mot del tipus bis o ter ens impedeix de datar-la amb més precisió; les dècades al voltant de 1300 resulten les més plausibles. Pontich esmenta un Dalmau Castlar, canonge, documentat el 1334 (Pontich, Episcopologi, 198), que pot constituir una atribució possible per bé que un xic tardana. En la documentació capitular també hi apareix Guillem Pere de Castellar (+ 1306; Pontich, Episcopologi, 190), però la seva sepultura ha estat relacionada amb la creu plantada núm. 16 d’aquesta edició.
