Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Làpida Bernat de Vilamarí

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2659
CRONOLOGIA
1312
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Làpida
NOM DE L'OBJECTE
Làpida
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Làpida del segle XIV amb epigrafia abundant.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Presul honestatis qui vixit ad omnia fide, clauditur hoc lapide dilector virginitatis / Dictus Bernardus, vulgo de Vilamarino virtutum nardus qui (...)vo peregrino / Se defensavit et sedis iura Gerunde, nec quidquam pavit, fuit imo fortis abunde / Imperiumque merum mixtum tenuere sub alis Basquara, Bisbalis, per eum constet tibi verum / Apposuit muris ut posset tollere rixas, furcas affixas quae sunt habitacula furis / Emit Corçanum quod Xpi. propter honorem, ad successorem misit, reputans fore sanum / Fecit de fructu binum sibi presbiteratum, argentique (...) dimittit / (...)ut (...)um cum Christo sit sine luctu sed kathedram (...) quibus est ecclesia fulta, / annique versaria statuit duo sicque lumen bis binum nupen sibi placet virgo Maria / corpore non sanus ad pape iussa Viennam, ivit iam canus, fugit sic nempe geennam / Claviger hunc Xpi. voluit transmitere Xpo., amoto tristi sic mundo transiit isto / anno milleno cum tercentis adhibendis, insuper undeno febru(ari)i ternisque kalendis / cujus honestate subjunxit papa nepotem, in patrui dotem G. compunctus pietate / qui G(uilielmus). presentem tumbam fecit fabricari, apponens mentem sub ea queat ut tumulari / eliciis castris tumulandus et intumulatus, conjaceant astris cum Xpo. quisque locatus. Prelat digne, que visqué amb fe per a tot, és tancat amb aquesta làpida, amant de la virginitat, dit Bernat, vulgarment de Vilamarí, nard de virtut que amb (vigor) extraordinari es defensà a sí mateix i els drets de la seu de Girona, i res no temé, sinó que fou prou valent. Et consti que és cert que mantingué la senyoría i el mer i mixte imperi de Bàscara i la Bisbal; a fi de poder acabar amb les renyines plantà prop de les muralles forques, que són estada de lladres. Comprà Corçà, que per honor de Crist, cedí al successor, considerant que seria bo; de les rendes en fundà dos beneficis per poder estar amb Crist sense pena (...) la càtedra que hi ha a l’església, i fundà dos aniversaris, fou devot de la verge Maria . Trobant-se malalt del cos i ja ancià anà per ordre del papa a Vienne i fugí així de l’infern. El clavari de Crist volgué trametre’l a Crist. Allunyat així aquest trist món, passà l’any mil, afegint- n’hi tres-cents, i, a més, onze (=1312), el dia 30 de gener; per a la seva dignitat el papa li donà per successor el nebot, mogut a compassió per l’herència de l’oncle de Guillem, el qual Guillem féu construir la present sepultura, amb el pensament de poder-se enterrar sota d’ella, als castells del cel puguin l’enterrat i el que ho ha de ser trobar-se als astres amb el Crist.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Canonge de la seu des de 1273 (PA, perg. 3.502), ardiaca de València, d’on fou elegit bisbe el 1288, tot i que maniobres d’alguns opositors el feren apel·lar al papa (Pergamins de la Mitra, 428). La cúria romana solucionà el procés, que s’allargava, nomenant el pretendent bisbe de Girona a la mort de Bernat de Vilert, el 1292. Fou la primera vegada que el Vaticà interferí en l’elecció de prelat feta pel capítol catedralici. La làpida assenyala que a la mort d’ell dins del concili de Viena del Delfinat (1311-1312), on havia acudit amb la salut molt malmesa, el papa intervingué de nou per donar la mitra al seu nebot, Guillem. A més de l’exercici de la senyoria feudal, recordat al text de la làpida, el bisbe Bernat de Vilamarí estimulà la construcció de la catedral actual, iniciada al principi del seu pontificat. Compra de Corçà per 25.000 sous, RC, doc 14. Testament de Bernat de Vilamarí, RC, doc. 85, i D-3, f 131v. Notícia necrològica a VL XII, 294-295.