Virgini dicatum ab eius partu
Nympha ego n(ude) dum iacui pars una sororum
Hactenus (immemo)res Dei ituere mei
Sed capto ut (certant nimb)orum illudere regi
Prosilui in caecas mox reditura domos
Nec potui demens muscosa in tecta reverti
Capta sacerdotum, non sine lite manu
Inque aedem deducta sacram per tesqua, per agros Saxa, per atque hominum saxea corda fluo Res magno te si qua iuvat quaesita labore
Tam procul adductam laetus habebis aquam
Sive magis nullo sudore coempta placebit
Utere, non ullo parta labore tibi est
MDXXV
Dedicat a la Verge pel seu part. Jo nimfa, mentre jeia despullada, una part
de les meves germanes, fins aleshores oblidadisses de Déu em deixaren, però
feta presonera pel rei de les tempestes, vaig brollar per anar a fosques mansions
i no podia tornar embogida als molsosos teulats, presa per la mà dels sacerdots
i no sense plets, i corro, portada a la casa sagrada, a través de soledats, a través
de camps i roques, i de durs cors humans. Si et plau una cosa obtinguda amb
gran treball, tindràs joiós l’aigua portada de tan lluny, i et plau més l’obtingu da sense cap fatiga, serveix-te’n, que no t’ha costat cap feina. 1525.
