Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Pica de Llàntia

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2834
CRONOLOGIA
1692
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Pica
NOM DE L'OBJECTE
Pica
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
Pedra
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Tros de pica amb una inscripció.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Esta pica es del canonge Agustí Prats, Per la llantia afundada (sic) a la Gregoriana, 1692
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
La inscripció fou posada en una pica anterior, on es guardaria l'oli de la llàntia que cremava a la capella referida. Segons Marquès (2009): Fill de Rafael Camps, negociant de Girona, d’una família que amb el pas del temps anà creixent en béns i noblesa (vegeu núm. 240), fins a asso lir el marquesat, Josep Camps s’ordenà el 1654 a títol de patrimoni, que li constituí el seu pare amb 1.000 lliures. Ingressà a la corporació canonical com a coadjutor de Joan Massanes el 1655; ordenació i coadjutoria anaven lligades. Fou ardiaca de la Selva des de 1685. Féu testament el mateix dia de la seva mort; la seva marmessoria pujà a 1.461 lliures d’ingressos i 1.442 de despeses (Definicions 1694-98, f 69).